Clicant al títol podràs escoltar directament el programa corresponent
En aquest programa podreu escoltar una nova eliminatoria de LA SARDANA DE L'ANY així com una nova selecció de sardanes
diumenge, 31 d’octubre del 2010
dissabte, 30 d’octubre del 2010
Programa 153 del dissabte 30 d'octubre
Clicant al títol podràs escoltar directament el programa corresponent
En aquest programa, la Rosa ens recita la poesia de la Núria Calabuig; La sardana de l'emigrant. En Víctor ens presenta un cd de la cobla "d'un dia", amb sardanes d'en Robert Sarrade. També podreu escoltar una nova selecció de sardanes.
diumenge, 24 d’octubre del 2010
Programa 152 del diumenge 24 d'octubre de 2010
Clicant al títol podràs escoltar directament el programa corresponent
En aquest programa podreu escoltar la 5a eliminatoria de La Sardana de l'Any i una selecció de sardanes per aquest dia.
En aquest programa podreu escoltar la 5a eliminatoria de La Sardana de l'Any i una selecció de sardanes per aquest dia.
divendres, 22 d’octubre del 2010
Programa 151 del dissabte 23 d'octubre de 2010
Clicant al títol podràs escoltar directament el programa corresponent
En aquest programa podreu escoltar part de l'entrevista a la compositora, recentment traspassada, Dolors Viladrich, que li vàrem fer aquest programa el 2009. La Rosa ens parla dels orígens de la cobla: Lluïsos de Taradell. En Victor ens porta a la seva "Cova dels temps" per escoltar unes gravacions de 1967.
En aquest programa podreu escoltar part de l'entrevista a la compositora, recentment traspassada, Dolors Viladrich, que li vàrem fer aquest programa el 2009. La Rosa ens parla dels orígens de la cobla: Lluïsos de Taradell. En Victor ens porta a la seva "Cova dels temps" per escoltar unes gravacions de 1967.
diumenge, 17 d’octubre del 2010
Programa 150 del diumenge 17 d'octubre de 2010
Clicant al títol podràs escoltar directament el programa corresponent
En aquest programa podreu escoltar la 4 eliminatoria de LA SARDANA DE L'ANY, així com una selecció de sardanes per aquest dia.
En aquest programa podreu escoltar la 4 eliminatoria de LA SARDANA DE L'ANY, així com una selecció de sardanes per aquest dia.
divendres, 15 d’octubre del 2010
ENTREVISTA A MONTSERRAT JUVANTENY: Montserrat Juvanteny:LA SARDANA ÉS MOLTES COSES.... SEMPRE I QUANT ES TINGUI LA SENSIBILITAT NECESSARIA PER SABER APRECIAR-HO
ENTREVISTA A MONTSERRAT JUVANTENY:
Montserrat Juvanteny:LA SARDANA ÉS MOLTES COSES.... SEMPRE I QUANT ES TINGUI LA SENSIBILITAT NECESSARIA PER SABER APRECIAR-HO
SARDANES EN BLAU: Hem sabut que en Jaume Cristau, t’ha dedicat una sardana amb el títol: Gentil ripollesa, té data d'estrena? és pot dir aquest fet?
Montserrat Juvanteny : No està concretat del tot. En principi pot ser el dia 1 de gener, a Ripoll, en el tradicional concert d’Any Nou. Això depén de la meva recuperació. Ja es veurà en els propers mesos. Si que hi ha el compromís amb els amics de Ripoll, per fer-ho en aquella data, si no sorgeixen problemes (per part meva, es clar!).
D’altra banda, volem que hi sigui present en Cristau i ho hem d’acabar de lligar.
S E B :Creus que, en general, està ben tractada la sardana als mitjans de comunicació? o, es que manca cultura a alguns editors?
M J: Rotundament NO!!! Està totalment ingnorada per part dels responsables del mitjans. És més ni tant sols la valoren, i no tenen el més mínim interès. Aquest és un tema que he pogut comprobar en la meva pròpia pell.
Personalment però,vaig trobar una excepció; va ser el director de Onda Rambla Girona, Julià Bernabé, qui esssent un desconeixedor d’quest món, s’hi va integrar de tal forma, tot el temps que vàrem tenir el programa en antena, que no va regatejar esforços personals per acompanyar-me en qualitat de tècnic (a més de director, naturalment) a cobrir actes a les comarques gironines. Per a mi va ser una gradable sorpresa!.
S E B: Que et sembla del tractament que es fa de la sardana al l’emissores de la Generalitat de Catalunya?
M J : Em consta que arribar a l’actualitat, a estat gràcies a la tasca incansable d’en Bartomeu Duran, des de la Federació Sar. Cat. Que ja li ha costat “sang, suor i llàgrimes”.
Tant “Mans”, com “So de cobla”, en les dues modalitats, són dos programes excel.lents, conduïts per bons professionals.
Ara, sincerament, la Corporació Catalana de Radiotelevisió se’n hauria de donar vergonya de posar la nostra cultura popular en horaris tant dolents. Ho dic no solsament per les sardanes, també pels castellers a Cat.informació, a les tantes de la nit.
Si en comptes de ser a Catalunya, fossim a qualsevol lloc d’Europa, les sardanes, en tant que cultura popular, serien a la graella de la programació de les emissores en els horaris de més audiència.
Així ens van les coses als catalans!, hi hagi el color que hi hagi al poder. Els nostres politics no estimen Catalunya, estimen la poltrona que els dona el poder. Es recorden de la sardana només per fer-se la foto.
S E B: Què opines de la sardanova, dels sardaxous de la Contemporània, i en un terreny més musical de les iniciatives més trencadores d'autors com les de’n Marc Timón o d'altres?
M J : Un exemple de la meva opinió al respecte ja la manifesto en l’entrevista de l’Albert Font-Tarrés. Sóc totalment partidaria de la renovació. He escrit moltes vegades a favor de la Contemporània, pel fet que ha trencat motlles i ha sabut fer de la sardana una festa. (aquesta frase que ells utilitzan és d’autoria meva).
Pel que fa a en Marc Timón, té un gran potencial com a compositor. L’he seguit des de fa una colla d’anys i estic convençuda que és un xicot que ha de donar-nos moltes sorpreses.
En aquest apartat no hem d’oblidar la Mediterrània, que en va ser la precursora en això de trencar motlles.
L’any 2000, en motiu dels 150 anys de la Tenora es van fer moltes coses “diferents” a la cobla habitual, però no han tingut la continuïtat que merexien.
Jo mateixa vaig formar part d’uns espectacles amb músics de la Selvatana, que durant tres anys vam passejar per Catalunya “La tenora més enllà de la cobla”. La formació era formada per teclats, amb Jesús Santaliestra, tenora, Josep Farràs; tible, Jordi Feliu; contrabaix, Toni Blázquez; guitarra i fiscorn, Eliseu Quintana. Es van compondre algunes peces especialment per l’espectacle i es van fer adaptacions d’altres peces. Jo vaig assumir la tasca de conductora de l’espectacle. Va ser una bona experiència, i molt ben rebuda pel públic.
S E B: Creus que la sardana es alguna cosa més que un espectacle, o, creus que es tan sols un fet festiu patriòtic o identitari?
M J: La sardana és moltes coses; és música, és dansa, és poesia, és sentiment, és espectacle. .... sempre i quant es tingui la sensibilitat necessària per saber apreciar-ho. El llenguatge musical no té ni idiomes, ni fronteres.
Ha estat reividicació, afirmació patriòtica. Pel que fa al fet identitari, els que vam viure la post guerra, com jo, que vaig nèixer el 1948, i la sardana ja va formar part de la meva vida d’infant, és un signe inequívoc d’identitat. Jo encara recordo amb recança les audicions de la cobla Barcelona, al meu poble de Ripoll. Com la gent es posava d’empeus amb “La Santa Espina”, en una època dictatorial i represiva.
Als catalans sempre ens han baixat garrotades de tots costats. Seria molt lamentable que, per tornar a valorar la nostra cultura, hi haguessin més garrotades.
S E B: Continues fent algun programa de ràdio? I, què se n’ha fet del programa de Onda Rambla que tu conduïes?
M J: Ara estic totalment parada, de baixa laboral. Després de la recuperació, ja en parlarem!
Pel que fa a Onda Rambla, el programa que va tenir una durada de cinc anys, per tot Catalunya, des de Girona, va tenir el seu punt i final amb la restructuració de personal i de programació que es va fer al entrar a Punto Radio.
Estic totalment convençuda que no va saltar de la graella de programació pel fet de ser un programa de sardanes, sinò per un tema presupostari, com tants altres programes i persones que tenien més antiguitat a la casa que jo.
S E B: Quins atractius creus que hauria de tindre un programa radiofònic de sardanes de cara a interessar al públic?
M J: Públic ja en tenen els programes de sardanes. Altre cosa és quin tipus de públic; evidentment públic gran; però també és gran el públic que va als concerts de Festa Major i balls de les grans orquestres, Bisbal, Montgrins, Selvatana etc. Fixa’t que dic orquestres, no cobles!, i en canvi les orquestres continuen tenint feina, i els professionals de la música vivint de l’orquestra. Aquest és un tema que conec molt bé, ja que el meu gendre és músic de la Selvatana.
Un actractiu important és l’hora d’emissió. Jo quan treballava, no escoltava Cat. Ràdio a les 7 del matí, el cap de setmana, perquè estava cansada i em calia dormir.
S E B: Quina influència creus que té Internet dins del món sardanista?
M J: Internet té els seus atractius, però dubto que en tingui massa pels sardanistes. La gran majoria no saben res d’informàtica, (s’ha de tenir en compte que són persones grans). A voltes penso que, potser jo mateixa, no hauria entrat en aquest món si no m’hagués resultat estrictament necesari per la feina.
S E B: Els teus autors favorits? i, els intèrprets?
M J: Hi ha una peça que ha estat capaç de fer-me vibrar quantitat de vegades, és “Somni”.
Però n’hi ha més, “A cau d’orella” del pare Serra, “Marona” i “Alt Empordà” de Viladesau, i com autors en Garreta, Toldrà, Joaquim Serra, Vilamanyà (que era de Ripoll).
A mesura que m’he fet gran, he optat més per la sardana de concert. Però també m’agraden les sardanes d’aplec; prefereixo però un cant de tenora a un llarg pinyol, malgrat la seva espectacularitat. En aquest sentit, la que més m’agrada és “Una veu per Catalunya” que va dedicar-me en Miquel Tudela, fent fererència al programa La Principal de la Rambla, d’Onda Rambla.
Com a intèrprets hi hauria molt a discutir. Cada un té un estil, i n’hi ha de molt bons. Personalment, jo em quedo amb en Josep Farràs de la Selvatana, però també m’agrada l’Enric Ortí, sobretot en els pianíssims, o el xicot de Foixà, en Josep Coll Ferrando.
Un fiscornaire per mi excepcional, ha estat en Josep Riumalló, i a més, una gran persona. Seguint les petjades d’aquest gran professional, en trobem un altre del que se’n parlarà molt, ja que malgrat la seva joventut és molt bó, l’Eduard Prats i Planagumà, actualment a la Mediterrània. Aquest xicot té al davant un gran futur.
Però hem de tenir em compte que, hi ha grans músics que fan una labor callada, constant i seriosa; que no destaquen per obligar, però que són molt bons en la seva feina, Un exemple de discreció, però de gran professionalitat és en Josep Ramon Prats, de la Bisbal, un excel.lent trompeta, que li agrada passar desapercebut.
S E B: Que faries per popularitzar la sardana?
M J: Els primers que s’han de moure són els polítics. Primer cal que la sardana sigui declarada Dansa Nacional per part del Parlament de Catalunya. Un cop aconseguit això, es poden fer moltes coses, però calen diners. Sense diners no es pot fer res i em temo que això serà un problema en els propers anys.
S’hauria de donar un tomb important: potser menys actes i de més qualitat.
Més “entente” entre els organitzadors. No pot ser que hi hagi un aplec a Flaçà, per exemple, (i parlo de les comarques gironines, que és el qué tinc més proper) i que els sardanistes de Riudellots organitzin una ballada doble. Mentre hi hagi entitats que van a la seva, no anirem bé, i desgraciadament n’hi ha massa.
Altres aspectes a considerar són que la societat actual ha canviat moltíssim. Hi ha massa ofertes lúdiques; la inmigració no pot ni vol entendre el fenòmen cultural català i no ens enganyem, perquè els fills dels immigrants s’integrin han de passar anys, molts anys. Tot plegat no és fàcil!!
Montserrat Juvanteny:LA SARDANA ÉS MOLTES COSES.... SEMPRE I QUANT ES TINGUI LA SENSIBILITAT NECESSARIA PER SABER APRECIAR-HO
SARDANES EN BLAU: Hem sabut que en Jaume Cristau, t’ha dedicat una sardana amb el títol: Gentil ripollesa, té data d'estrena? és pot dir aquest fet?
Montserrat Juvanteny : No està concretat del tot. En principi pot ser el dia 1 de gener, a Ripoll, en el tradicional concert d’Any Nou. Això depén de la meva recuperació. Ja es veurà en els propers mesos. Si que hi ha el compromís amb els amics de Ripoll, per fer-ho en aquella data, si no sorgeixen problemes (per part meva, es clar!).
D’altra banda, volem que hi sigui present en Cristau i ho hem d’acabar de lligar.
S E B :Creus que, en general, està ben tractada la sardana als mitjans de comunicació? o, es que manca cultura a alguns editors?
M J: Rotundament NO!!! Està totalment ingnorada per part dels responsables del mitjans. És més ni tant sols la valoren, i no tenen el més mínim interès. Aquest és un tema que he pogut comprobar en la meva pròpia pell.
Personalment però,vaig trobar una excepció; va ser el director de Onda Rambla Girona, Julià Bernabé, qui esssent un desconeixedor d’quest món, s’hi va integrar de tal forma, tot el temps que vàrem tenir el programa en antena, que no va regatejar esforços personals per acompanyar-me en qualitat de tècnic (a més de director, naturalment) a cobrir actes a les comarques gironines. Per a mi va ser una gradable sorpresa!.
S E B: Que et sembla del tractament que es fa de la sardana al l’emissores de la Generalitat de Catalunya?
M J : Em consta que arribar a l’actualitat, a estat gràcies a la tasca incansable d’en Bartomeu Duran, des de la Federació Sar. Cat. Que ja li ha costat “sang, suor i llàgrimes”.
Tant “Mans”, com “So de cobla”, en les dues modalitats, són dos programes excel.lents, conduïts per bons professionals.
Ara, sincerament, la Corporació Catalana de Radiotelevisió se’n hauria de donar vergonya de posar la nostra cultura popular en horaris tant dolents. Ho dic no solsament per les sardanes, també pels castellers a Cat.informació, a les tantes de la nit.
Si en comptes de ser a Catalunya, fossim a qualsevol lloc d’Europa, les sardanes, en tant que cultura popular, serien a la graella de la programació de les emissores en els horaris de més audiència.
Així ens van les coses als catalans!, hi hagi el color que hi hagi al poder. Els nostres politics no estimen Catalunya, estimen la poltrona que els dona el poder. Es recorden de la sardana només per fer-se la foto.
S E B: Què opines de la sardanova, dels sardaxous de la Contemporània, i en un terreny més musical de les iniciatives més trencadores d'autors com les de’n Marc Timón o d'altres?
M J : Un exemple de la meva opinió al respecte ja la manifesto en l’entrevista de l’Albert Font-Tarrés. Sóc totalment partidaria de la renovació. He escrit moltes vegades a favor de la Contemporània, pel fet que ha trencat motlles i ha sabut fer de la sardana una festa. (aquesta frase que ells utilitzan és d’autoria meva).
Pel que fa a en Marc Timón, té un gran potencial com a compositor. L’he seguit des de fa una colla d’anys i estic convençuda que és un xicot que ha de donar-nos moltes sorpreses.
En aquest apartat no hem d’oblidar la Mediterrània, que en va ser la precursora en això de trencar motlles.
L’any 2000, en motiu dels 150 anys de la Tenora es van fer moltes coses “diferents” a la cobla habitual, però no han tingut la continuïtat que merexien.
Jo mateixa vaig formar part d’uns espectacles amb músics de la Selvatana, que durant tres anys vam passejar per Catalunya “La tenora més enllà de la cobla”. La formació era formada per teclats, amb Jesús Santaliestra, tenora, Josep Farràs; tible, Jordi Feliu; contrabaix, Toni Blázquez; guitarra i fiscorn, Eliseu Quintana. Es van compondre algunes peces especialment per l’espectacle i es van fer adaptacions d’altres peces. Jo vaig assumir la tasca de conductora de l’espectacle. Va ser una bona experiència, i molt ben rebuda pel públic.
S E B: Creus que la sardana es alguna cosa més que un espectacle, o, creus que es tan sols un fet festiu patriòtic o identitari?
M J: La sardana és moltes coses; és música, és dansa, és poesia, és sentiment, és espectacle. .... sempre i quant es tingui la sensibilitat necessària per saber apreciar-ho. El llenguatge musical no té ni idiomes, ni fronteres.
Ha estat reividicació, afirmació patriòtica. Pel que fa al fet identitari, els que vam viure la post guerra, com jo, que vaig nèixer el 1948, i la sardana ja va formar part de la meva vida d’infant, és un signe inequívoc d’identitat. Jo encara recordo amb recança les audicions de la cobla Barcelona, al meu poble de Ripoll. Com la gent es posava d’empeus amb “La Santa Espina”, en una època dictatorial i represiva.
Als catalans sempre ens han baixat garrotades de tots costats. Seria molt lamentable que, per tornar a valorar la nostra cultura, hi haguessin més garrotades.
S E B: Continues fent algun programa de ràdio? I, què se n’ha fet del programa de Onda Rambla que tu conduïes?
M J: Ara estic totalment parada, de baixa laboral. Després de la recuperació, ja en parlarem!
Pel que fa a Onda Rambla, el programa que va tenir una durada de cinc anys, per tot Catalunya, des de Girona, va tenir el seu punt i final amb la restructuració de personal i de programació que es va fer al entrar a Punto Radio.
Estic totalment convençuda que no va saltar de la graella de programació pel fet de ser un programa de sardanes, sinò per un tema presupostari, com tants altres programes i persones que tenien més antiguitat a la casa que jo.
S E B: Quins atractius creus que hauria de tindre un programa radiofònic de sardanes de cara a interessar al públic?
M J: Públic ja en tenen els programes de sardanes. Altre cosa és quin tipus de públic; evidentment públic gran; però també és gran el públic que va als concerts de Festa Major i balls de les grans orquestres, Bisbal, Montgrins, Selvatana etc. Fixa’t que dic orquestres, no cobles!, i en canvi les orquestres continuen tenint feina, i els professionals de la música vivint de l’orquestra. Aquest és un tema que conec molt bé, ja que el meu gendre és músic de la Selvatana.
Un actractiu important és l’hora d’emissió. Jo quan treballava, no escoltava Cat. Ràdio a les 7 del matí, el cap de setmana, perquè estava cansada i em calia dormir.
S E B: Quina influència creus que té Internet dins del món sardanista?
M J: Internet té els seus atractius, però dubto que en tingui massa pels sardanistes. La gran majoria no saben res d’informàtica, (s’ha de tenir en compte que són persones grans). A voltes penso que, potser jo mateixa, no hauria entrat en aquest món si no m’hagués resultat estrictament necesari per la feina.
S E B: Els teus autors favorits? i, els intèrprets?
M J: Hi ha una peça que ha estat capaç de fer-me vibrar quantitat de vegades, és “Somni”.
Però n’hi ha més, “A cau d’orella” del pare Serra, “Marona” i “Alt Empordà” de Viladesau, i com autors en Garreta, Toldrà, Joaquim Serra, Vilamanyà (que era de Ripoll).
A mesura que m’he fet gran, he optat més per la sardana de concert. Però també m’agraden les sardanes d’aplec; prefereixo però un cant de tenora a un llarg pinyol, malgrat la seva espectacularitat. En aquest sentit, la que més m’agrada és “Una veu per Catalunya” que va dedicar-me en Miquel Tudela, fent fererència al programa La Principal de la Rambla, d’Onda Rambla.
Com a intèrprets hi hauria molt a discutir. Cada un té un estil, i n’hi ha de molt bons. Personalment, jo em quedo amb en Josep Farràs de la Selvatana, però també m’agrada l’Enric Ortí, sobretot en els pianíssims, o el xicot de Foixà, en Josep Coll Ferrando.
Un fiscornaire per mi excepcional, ha estat en Josep Riumalló, i a més, una gran persona. Seguint les petjades d’aquest gran professional, en trobem un altre del que se’n parlarà molt, ja que malgrat la seva joventut és molt bó, l’Eduard Prats i Planagumà, actualment a la Mediterrània. Aquest xicot té al davant un gran futur.
Però hem de tenir em compte que, hi ha grans músics que fan una labor callada, constant i seriosa; que no destaquen per obligar, però que són molt bons en la seva feina, Un exemple de discreció, però de gran professionalitat és en Josep Ramon Prats, de la Bisbal, un excel.lent trompeta, que li agrada passar desapercebut.
S E B: Que faries per popularitzar la sardana?
M J: Els primers que s’han de moure són els polítics. Primer cal que la sardana sigui declarada Dansa Nacional per part del Parlament de Catalunya. Un cop aconseguit això, es poden fer moltes coses, però calen diners. Sense diners no es pot fer res i em temo que això serà un problema en els propers anys.
S’hauria de donar un tomb important: potser menys actes i de més qualitat.
Més “entente” entre els organitzadors. No pot ser que hi hagi un aplec a Flaçà, per exemple, (i parlo de les comarques gironines, que és el qué tinc més proper) i que els sardanistes de Riudellots organitzin una ballada doble. Mentre hi hagi entitats que van a la seva, no anirem bé, i desgraciadament n’hi ha massa.
Altres aspectes a considerar són que la societat actual ha canviat moltíssim. Hi ha massa ofertes lúdiques; la inmigració no pot ni vol entendre el fenòmen cultural català i no ens enganyem, perquè els fills dels immigrants s’integrin han de passar anys, molts anys. Tot plegat no és fàcil!!
Programa 149, del dia 16 d'otubre de 2010.
Clicant al títol podràs escoltar directament el programa corresponent
En aquest programa podreu escoltar, entre altres, un record per l'Antoni Anguela per part de la Rosa; un resum de la entrevista a la Montserrat Juvanteny; i en Víctor, ens presenta la cobla Vila de La Jonquera i el seu nou cd: Entre les dues Catalunyes.
En aquest programa podreu escoltar, entre altres, un record per l'Antoni Anguela per part de la Rosa; un resum de la entrevista a la Montserrat Juvanteny; i en Víctor, ens presenta la cobla Vila de La Jonquera i el seu nou cd: Entre les dues Catalunyes.
divendres, 8 d’octubre del 2010
Programa del dia 10 d'octubre de 2010
Clicant al títol podràs escoltar directament el programa corresponent
Programa del dia 9 d'ottubre de 2010
Clicant al títol podràs escoltar directament el programa corresponent
Subscriure's a:
Missatges (Atom)